M’he criat en una família castellanoparlant, tot i que tots el membres de la meva família parlem el català perfectament, però entre nosaltres parlem castellà doncs així reconeixem la nostra relació lingüística. Es per això que mentalment era mes castellana que no pas catalana.
Des de que soc mare, de fet, des de l’embaràs, com la meva relació lingüística amb el meu fill es en català, en la meva ment comença a manar el català,o sigui, ara, mentalment soc mes catalana que no pas castellana.
El meu fill te 21 mesos, no arriba als dos anys.
Viure en català et fa pensar directament en català, sense proposar-t'ho.
De totes maneres soc bilingüe, o sigui, culturalment rica.
Dona corda al català.
